Medi rural

Escena rural tradicional de la zafra (collita de la canya de sucre) a Madeira.

Medi rural o paisatge rural són conceptes que identifiquen a l'espai geogràfic qualificat com a rural, és a dir, com a oposat a l'urbà (al poble per oposició a la ciutat). És estudiat per la geografia rural.

Una comunitat és rural quan per la seva oferta de recursos naturals, els seus habitants aconsegueixen desenvolupar un sentit de pertinença al territori tal que es disposen a construir una societat sobre la base d'aquests recursos.

És equivalent als usos habituals dels termes "camp" i "agro". No s'ha de confondre l'agrari amb l'agrícola, doncs mentre el primer inclou la totalitat del rural, el segon es limita a l'agricultura (sense incloure la ramaderia o altres activitats rurals). De vegades s'utilitza el terme "agropecuari".

El concepte del rural s'aplica, en diferents escales, al territori d'una regió o d'una localitat els usos econòmics de la qual són les activitats agropecuàries, agroindustrials, extractives, de silvicultura i de conservació ambiental. Depenent de cada legislació, hi ha figures jurídiques que ho protegeixen o delimiten (com a àrea no urbanitzada o no urbanitzable, diferenciada de les àrees urbanes o d'expansió urbana), especialment per a la limitació del creixement urbà.

El paisatge rural inclou també les zones dedicades a altres usos (residencials, industrials, de transport o de serveis) en els municipis classificats prèviament com a rurals (atenent a criteris numèrics de població —a Espanya nuclis de menys de 10.000 habitants, en altres països més o menys— o funcionals —que el sector econòmic predominant sigui el primari—). Es distingeix davant del de paisatge rural (més inclusiu) el concepte de paisatge agrari (limitat als usos pròpiament agropecuaris, agroindustrials, extractius, de silvicultura i de conservació ambiental), encara que també se sol incloure com a element del paisatge agrari l'hàbitat rural tradicional, sobretot quan és dispers. El paisatge rural presenta una gran diversitat, que parteix de les seves molt diferents aspectes físiques (geomorfologia, clima) i de la seva ocupació humana (factors històrics, jurídics, econòmics, etc.) Els elements característics del paisatge rural són el bestiar i els cultius, així com les diferents instal·lacions i equipaments utilitzats en cada forma de cultiu (secà o regadiu, ramaderia i agricultura intensiva o extensiva, de subsistència o de mercat, monocultiu o policultiu); i especialment les parcel·les, que es classifiquen per la seva grandària (no necessàriament coincident amb els termes latifundi i minifundi, indicadors de la concentració de la propietat), forma i característiques (camps oberts -openfield, rang,[1] township- i camps tancats -bocage-, etc.)

La definició de "espai" o "medi rural" és necessàriament tan ambigua com la de l'espai urbà, atès que els criteris de determinació de quin sigui un nucli de població rural enfront d'un urbà no són uniformes: els criteris quantitatius (nombre d'habitants) són diferents a cada país o regió, mentre que els criteris qualitatius (funcions o indicadors socioeconòmics) estan afectats per diferents distorsions, especialment les produïdes per la globalització, que ha homogeneïtzat i terciaritzat les formes de vida a tot el món, afectant també a l'espai rural; en les activitats pròpies del qual s'han centrat especialment molts dels més recents avanços científics, genètics i tècnics. A més, davant de l'èxode rural tradicional (emigració del camp a la ciutat); el denominat "èxode urbà" o "neo-ruralització" propi de les societats postindustrials ha portat de la ciutat al camp a un significatiu nombre de persones, bé transitòriament o bé de manera definitiva, per diferents raons (oci i descans, iniciatives de repoblació rural, teletreball, turisme rural, etc.)

Distribució mundial dels paisatges agraris proposats per Derwent Stainthorpe Whittlesey:[2]

Groc: ramaderia nòmada -Sàhara, Gobi, zones àrtiques-

Rosa suau i marró suau: ramaderia extensiva de mercat i ranxos estabulats -zones de baixes precipitacions de l'oest d'Amèrica del Nord, Amèrica del Sud (Veneçuela, Argentina, gran part de Brasil), Àfrica meridional, Àsia central o Austràlia-

u Marró intens: agricultura de fregues o tala i crema -en zones tropicals com Amazònia, Centre d'Àfrica, Indonèsia-

Morat: agricultura sedentària tradicional de zones tropicals -Etiòpia, Grans Llacs d'Àfrica, Senegal, zones dels Andes i Mesoamèrica, zones de Birmània, de les Filipines, interior de Nova Guinea-

Verd intens: agricultura intensiva de subsistència amb ricicultura dominant -en el Sud-est asiàtic-

Verd suau: agricultura intensiva de subsistència sense ricicultura dominant -en zones de menor pluviositat d'Àsia (Xina septentrional, Índia occidental, Mesopotàmia), Vall del Nil i zones d'Àfrica meridional-

Rojo: agricultura de plantació -monocultius comercials tropicals com el cafè, la canya de sucre, el cacau, el cautxú-

Taronja: agricultura mediterrània -sud d'Europa, Magrib, Llevant mediterrani, zones de Califòrnia, Xile i Sud-àfrica-

Verd intermedi 1: agricultura extensiva cerealista de mercat -en els grain belt i corn belt dels Estats Units, la condició extensiva o intensiva de l'explotació és molt variable, però en tot cas s'orienten al mercat; la pròpia divisió regional de belts o "cinturons" és un concepte discutit-[3]

Verd intermedi 2: ramaderia i agricultura cerealista intensives de mercat -gran plana europea-

Verd intermedi 3: ramaderia i agricultura de subsistència en latituds mitjanes, sotmesa a fortes transformacions recents que les orienten a produir per al mercat -interior de Turquia i altres zones del Orient proper, zones de l'antiga Unió Soviètica, zones de Mèxic-

Blau: ramaderia lletera -zones del nord d'Europa, zones entre Canadà i els Estats Units denominades dairy belt-

Rosa intens: horticultura especialitzada -zones del sud i est dels Estats Units, al sud denominades cotton belt per la dominància del cotó-

Gris: zones improductives

Vegeu[4] altres versions simplificades i actualitzades basades en la divisió: agricultura de subsistència (itinerant - intensiva - extensiva - ricicultura) / agricultura de mercat (de plantació - mediterrània - cerealista extensiva mecanitzada - policultiu i pastures intensiva per a l'alimentació).

  1. Joel Garreau, The Nine Nations of North America, New York, Avon Books, 1981, 1re éd., 427 p. ISBN 0-380-57885-9 Font citada a fr:Ceintures régionales des États-Unis
  2. [1] [2][Enllaç no actiu]

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search